per Andrés Ortolà-jurista ambiental.

La tècnica anomenada fracturació hidràulica moderna (o fracking, en anglès):
– consisteix en la injecció de grans quantitats de fluid a alta pressió en el subsòl, amb el propòsit de crear una permeabilitat artificial, que alliberi i permeti l’accés a la superfície d’hidrocarburs que es trobaven atrapats i disseminats en grans extensions de vetes de roques profundes.
– va ser desenvolupada tecnològicament en els anys 80 i 90 del segle passat; propiciant l’extracció de gas natural i petroli no convencional als EUA i Canadà.
– granment desenvolupada en el primer decenni del segle XXI, ha provocat problemes socioambientals de primer ordre:
a) en l’entorn immediat com, entre d’altres, l’alta utilització de sòl, d’aigua i d’altres elements essencials; la contaminació de les aigües superficials i subterrànies així com la contaminació de l’aire, amb repercussions problemàtiques en la salut humana i animal; la contaminació acústica així com la destrucció del paisatge i l’aparició d’activitat sísmica.
b) en l’entorn global incidint en l’escalfament global, ja que provoca grans emissions de metà per fugides i ventilació en el moment de la seva extracció i ja que el gas natural que s’extrau emet CO2 quan és utilitzat com a combustible, sent ambdós gasos d’efecte hivernacle.
Davant la barbaritat de la tècnica del «fracking», el Parlament basc ha aprovat una llei (1) que:
– manifesta que el «fracking», com a aposta energètica estratègica, suposa una equivocació evident, atenent al fet que estem en un moment en què és urgent destinar els mitjans, esforços i recursos existents a realitzar una ràpida transició cap a un model energètic amb baixa petjada de carboni.
– afirma que l’aposta pels recursos no convencionals, en general, i pel «fracking» en particular, suposen una amenaça indubtable per al medi ambient.
– estableix, atenent a la normativa de la Unió Europea i de l’Estat, les mesures necessàries perquè els greus riscos que comporta la tècnica del «fracking» no siguin una realitat a l’entorn d’Euskadi, basant-se en el principi de cautela (2) i suposant mesures addicionals de protecció ambiental en aquesta Comunitat Autònoma (3).

Amb tot això, es pot considerar la barbaritat del «fracking» com un exemple més de les actuacions desenvolupistes intensives sobre els recursos naturals que es produeixen per tot arreu i que consideren els aspectes ambientals simplement com a factors a eliminar o a no tenir en compte amb l’excusa de fer negoci i, si escau, de crear llocs de treball en un món que pot ser viscut d’una altra forma (4) mes respectuosa amb el medi ambient i amb la seguretat i la salut de les persones.

Per cert, ja tenen un exemple per actuar les recentment elegides Corts Valencianes.

————————————————– ————————————————-

(1) LEY 6/2015, de 30 de junio, de medidas adicionales de protección medioambiental para la extracción de hidrocarburos no convencionales y la fractura hidráulica o «fracking». 3045

(2) El principi de cautela:
– que reforça el principi d’acció preventiva (tots dos, principis fonamentals de l’acció comunitària en matèria de medi ambient), permet l’actuació en nom de la reducció dels possibles riscos ambientals, sense necessitat que hi hagi una plena certesa científica.
– ha estat confirmat en pronunciaments comunitaris, com en el Consell Europeu de Niça del 7 al 9-XII-2000 o la sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 7-IX-2004 en l’assumpte C-127/02.
(3) L’article 149.1.23 de la Constitució espanyola estableix que l’Estat té competència exclusiva sobre la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d’establir normes addicionals de protecció.
(4) interessant sentència judicial al Brasil sobre la tècnica del «fracking»:

http://www.sbq.org.br/noticia/exploração-de-gás-de-xisto-é-suspensa-em-presidente-prudente